Importància de les normes

    Tot el món pareix tindre clar que els adults necessitem una sèrie de normes per a mantindre la vida en societat tal i com la coneguem; podem imaginar-nos com seria la circulació de vehicles sense unes normes de circulació?, com funcionaria una empresa sense cap tipus de normes, de conveni, de reglament intern?, i en un centre educatiu com el nostre, com seria la vida a l´escola sense examens, sense normes...?  

             

Si podem imaginar el caos i la desesperació que es produiria en les situacions anterior, com es pot pensar que un xiquet pot desenvolupar-se, crèixer, madurar i fer-se persona sense pautes, normes, límits o hàbits?

En una recent publicació apareixia la frase “res desconcerta més als xiquets que l´absència de normes” (Josefina Aldecoa.  La educación de nuestros hijos. Temas de Hoy, Madrid). Esta frase recull una gran veritat, els xiquets esperen dels adults que actuen per a posar ordre en les seues vides, per a dir-los que poden fer i que no poden fer, per a decidir per ells... Sense estes normes dels adults els xiquets es troben davant d´una realitat que els sobrepassa, per a la qual encara no han creat recursos propis i que sense l´ajuda dels adults els omplirà de confusió, de dolor, de sentiments de frustració, injustícia, impotència... Els xiquets necessiten que els adults els transmeten seguretat, confiança i amor, i tot açò no es transmet deixant-los fet tot el que desitgen sense ordre ni control, sinó amb unes pautes de conducta, unes normes, uns límits i amb la creació d´uns hàbits.

Algunes recomanacions per establir estes pautes i normes són:

·  Adequar-les a l´edat del xiquet.

·  Coincidir el pare i la mare en les normes.

·  Concretar la norma, el xiquet ha de tindre molt clar que ha de fer per a seguir la norma   (per exemple “t´has de portar bé” és massa general per a un xiquet, cal concretar més la norma “has de parlar sense alçar la veu” o “has de fer cas a la primera”...)

·  Ha de quedar clar que passarà si el xiquet no ha seguit la norma (castic, pèrdua d´algun privilegi, temps fora...)

·  Començar per 2 o 3 normes, progressivament anar augmentant-les (quan una norma se segueix sempre acaba convertint-se en un hàbit)

·  Reforçar positivament quan el xiquet ha seguit la norma amb lloances, privilegis...

Hem parlat de xiquets i xiquetes, però també els adolescents necessiten normes i pautes; encara que demanen llibertat, cap adolescent la desitja totalment; el que realment els molesta no és el límit o la norma sinó la imposició de la norma per la força, per tant és convenient exposar-li les normes de forma més raonada i les normes menys importants poden negociar-se amb ells.